Ens traslladem a www.cinemasobreduesrodes.cat

Amics, amigues, i soferts seguidors d'aquest bloc. Cinema sobre dues rodes creix poc a poc i per poder informar adequadament hem creat una nova plana web on mostrar la informació que genera el cicle de forma endreçada, clara i diàfana: www.cinemasobreduesroedes.cat
Així que, des d'ara, us adrecem allí, i al nostre facebook. Si voleu, podeu seguir-nos al twitter. (@CSobre2rod).

Ens veiem a cinemasobreduesrodes.cat!

En marxa l'edició 2015

 Falten sis setmanes per a que arrenqui la sisena edició de Cinema sobre dues rodes. Amb una programació internacional i gairebé tan equilibrada com les vibracions d'un V90.  Ens posarem en marxa travessant l'Índia en Royal Enfield, seguirem reivindicant el paper de les fèmines en el món de la moto, i tancarem ensumant mescla amb oli de ricí durant el visionat d'un documental sobre Morbidelli, històrica marca de màquines de velocitat. Tot amanit, com és costum, amb convidats mecànics i humans.

Assenyaleu a l'agenda les dates. Seguirem informant.

Dissabte, 17 de gener, 18 h
Riding Solo to the top of the world.
Dir: Gaurav Jani. Índia, 2006 94 min. Color.  Documental. VOSC

Gaurav Jani viatjà des de Mumbai (Índia) fins un dels destins més remots del planeta: l’altiplà de Ghangtang, a Ladakh, prop de la frontera amb la Xina. Carregant tot l’equip en una Royal Enfield Bullet 350, enregistrà el material per a una documental únic en el que els paisatges i els perosnatges que l’habiten formen una història de bellesa, amor, superació i triomf espiritual.

Dissabte, 24 de gener, 18 h
Girl meets bike
Dir: Eric Ttretbar EUA, 2013.  Int: Ruth Menard, Melissa Pizarro, David Rngler, Ralf Schirg, Sam Scherf. 105 min. Color. VOSE

Una professora de secundària decideix comprar-se una moto amb els diners destinats al vestit de casament. Entra en contacte amb un nou cercle de companys motoristes que l’atreuen i tempten a una nova llibertat sexual. Mentre aprèn a muntar en moto, ha d’interpretar les seves ofertes de consells i assistència mecànica: són formes subtils de control o són coneixements realment imprescindibles per sortir-se’n?

Dissabte, 24 de gener, 18 h
Morbidelli. Storie di uomini e di moto veloci.
Dir: Jeffrey Zani,  Itàlia, 2014. 83 min. Documental. VOSC.

Fruit de la passió per les motos i la competició de Giancarlo Morbidelli nasqué un equip que, des de Pesaro, projectà i construí motos de curses. Competí durant 13 anys als mundials de velocitat, aconseguint 4 títols del món participant en les cilindrades de 125, 250 i 500 cc. Jeffey Zani narra, a través d’entrevistes i d’imatges d’època, una historia d’alegries i decepcions, de victòries i fracassos i de passió per la velocitat, tot creant un fresc d’una època en que David encara podia batre a Goliat.

Feina feta!

Amb l’alegria que encomana el pet-pet-pet d’una Impala al ralentí, dissabte vam acomiadar la 5a edició de Cinema sobre 2 rodes. Amb l’agradable regust que dóna haver gaudit de tres tardes de cinema súpermotociclista en bona companyia, compartint experiències i coneixements amb un públic cada cop més nombrós: respecte la passada edició hem duplicat, de llarg, l’assistència, i respecte anteriors cicles... només cal rebuscar en les primeres entrades d’aquest blog per comprovar la progressió.

Gairebé es van omplir les 75 cadires de la sala

En aquesta sessió de cloenda el parc mòbil cinematogràfic el formaven quatre il·lustres personatges: tres eren impales (dues Sport 175 2a sèrie, una d’elles la protagonista de la pel·lícula, i una Sport 250),  i una King Scorpion Automix que, contra tot pronòstic, es colà a la sala on l’auditori l’acollí com si fos de la família. Però els autèntics protagonistes de la tarda foren en Manuel Garriga i en David Fernández de Castro, director i guionista del documental, que van explicar amb pèls i senyals la llarga i atribolada gestació de la pel·lícula. Sense oblidar (i ara!), el luxe de comptar amb la presència d’en Manolo Maristany, expedicionari de l’Operación Impala, que loquaç, hàbil i ràpid defugí esplaiar-se en donar explicacions sobre el llibre i instà al respectable a satisfer la curiositat de la manera més lògica (i divertida) possible: llegint-lo.

Manuel Garriga, Manolo Maristany i David Fernández de Castro

Després d’un sucós debat i donat per conclòs el cicle, tots plegats vam brindar amb cava i galetes Montesa (gentilesa d’ Applehead – Drytown i Bacallaneria Vallhonrat), pel feliç transcurs de les tres sessions... i per les que (esperem) estan per arribar.  

El merxandatge tèxtil ha gaudit de més acceptació que el literari

Seguirem informant per la xarxa. Per a precs, preguntes i suggerències, podeu adreçar-vos a cinemasobreduesrodes@gmail.com

Una passejada en Montesa per l’Àfrica de 1962

Els expedicionaris, el 1962 (foto extreta de la web de Bausan films)

El gener de 1962, cinc intrèpids joves començaven una singular aventura: travessar Àfrica de sud a nord, posant a prova tres prototips inèdits de la marca Montesa. Tei Elizalde , Manolo Maristany, Rafa Marsans, Oriol Regàs i Enrique Vernis formaven l’expedició batejada com Operación Impala, que va fer-se tan popular que va acabar per donar nom a la moto que, després de tan dura prova, es convertí en la màquina més popular i reeixida de la fàbrica d’Esplugues: la Montesa Impala.

 Una moto que, després d’uns primers passos singulars i mediàtics, es convertí en l’estendard de Montesa, i el motor de la qual es convertí en la base de la producció futura. Popular i exitosa en el terreny esportiu, les diferents versions de la Impala satisferen tots els usuaris. La reedició del model, el 1982, així com la longevitat derivada d’una robustesa mecànica a tota prova, han mantingut la Impala (molts anys després d’acabada la producció el 1989) en habitual de l’asfalt català, per on llueix una elegant estampa a les mans dels seus orgullosos propietaris.

La Montesa Impala 2, la reedició de 1982

El robust i fiable  motor monobloc de la Impala.

Tot això, i moltíssim més, ho recull en Manuel Garriga en el documental Operació Impala, estrenat el 2012 i que dissabte vinent ens presentarà ell mateix, acompanyat de diverses de les impales protagonistes de la pel·lícula. Una sessió d’història i d’actualitat, de tècnica, de geografia i d’aventura, d’esport... en definitiva, de motociclisme en tots els vessants.

Imatge del rodatge del documental (foto extreta de la web de Bausan films)

 Com sempre, a les 6 de la tarda al CC el Sortidor, Pl. del Sortidor, 12. Poble sec.

Dissabte Formbydable!

Sentim molt recórrer a un joc de paraules tan evident, però és que el cognom de George Formby "Ukelele king" i l'èxit de la segona sessió de Cinema sobre 2 rodes ens l'han servit en safata...

Setanta espectadors, dues motos i cinc ukeleles

Després dels deu minuts de cortesia i d'una breu introducció, vam projectar (aquest cop sense cap contratemps tècnic) No Limit, subtitolada al català per gentilesa de la colla de traductores i traductors que dónen suport lingüístic a l'organització. Aquests són, i per a que consti en acta, l'Anna, en Troy l'Eli, que van brindar part del seu temps lliurre a la causa cultural i motorista.
Aquest dissabte estrenavem una pantalla més alta per permetre una projecció més gran i còmoda i fer factible la lectura dels subtítols: la falta de queixes per part del respectable, així com els aplaudiments finals, semblen indicar un grau de satisfacció prou elevat per part de la setantena d'ànimes que poblaven la sala. Ens acompanyàren, a més, dues Bultaco Metralla (la GT d'en Santi i la GTS d'en Claudio) vestides amb decoració Astro i una venerable espontània, una Montesa King Skorpion Automix que contemplà la projecció des del fons de la sala. Això sense comptar els cinc ukeleles que en clan Corbella-Castanera ens cediren molt amablement.

La llampant metralla GTS (llandes de pals i discs recmo)... i 5 ukeleles

En Claudio ens il.lustrà sobre el traçat del Tourist Throphy, invariat des de 1911

En acabar el passi s'inicià l'habitual i espontani debat, amb el material que molt gentilment ens brindà en Claudio com a fil conductor. Ell, i uns quants components del Club Bultaco visitaren el Classic TT de l'Illa de Man, el passat agost. Un video i imatges actuals van permetre comprovar l'espectacularitat del TT així com l'evolució de les muntures, que recorren el mateix traçat des de 1911.
 Els companys dels Ràpids del Masnou, incondicionals del TT, els sempre actius amics del Motogrup Tortugas, i la resta d'espectadors, van participar activament en un intercanvi d'impressions sobre el TT, aquesta cursa única que segueix sorprenent a qui no la coneix, i impressionant als qui hi estan familiaritzats.
Dissabte vinent sessió de cloenda amb un documental que comença amb una travessa per Àfrica en moto l'any 62, i acaba cinquanta anys després a Montjuïc. Amb alguna sorpresa...

Cap a l’illa de Man, a ritme d'ukelele

Dissabte vinent ens embarquem en direcció a l’illa més motorista del planeta: L’illa de Man. I ho farem en una màquina del temps cinematográfica que ens traslladarà al Tourist Throphy de 1935. Tan singular viatge espaitemporal será posible emprant tan sols un projector, un ordinador i un "ampli" (aquest cop sense problemes de funcionament!)… i la versió subtitolada de No limit que, en rigorosa estrena mentre no es demostri el contrari, centrarà la segona sessió de Cinema sobre 2 rodes.

George Shuttleworth en l'aerodinàmica Shuttleworth Snap

Dirigida per Monty Banks, No Limit és una producció dels estudis britànics Ealing. La protagonitza George Formby, llavors un famosíssim músic-còmic anglès (anomenat the ukelele king" degut a l'habilitat i tècnica particular que tenia per tocar aquest instrument). Narra les peripècies de George Shuttleworth, un escuraxemeneies de Wigan que vol córrer el Tourist Throphy. Intentarà aquesta notable gesta amb la Shuttleworth Snapp, una atrotinada màquina que ell mateix ha preparat vestint-la amb un curiós carenat pintat a quadres blancs i negres. Durant l’atribolat viatge a l’illa coneix la Florrie, treballadora de Raibow Motorcycles, que mirarà d'ajudar-lo a aconseguir el seu somni. Després de batre accidentalment el rècord del circuit als entrenaments, els pilots rivals faran mans i mànigues per impedir la participació de Shuttleworth a la cursa. Humor, música, acció, bons i dolents i una ensucradíssima història d’amor fan passar volant els 78 minuts de metratge de No Limit, que té en la cursa final un intens i imprescindible clímax motociclista. 

La cursa final: sense desperdici!

Com sempre, la projecció serà al CC el Sortidor (Plaça del Sortidor, 12), a les 6 de la tada. Amb la presència de convidats mecànics, humans, i un interessant debat post-pel.lícula.

Ple fins a la bandera

Tot i els imponderables, que ens van obligar a interrompre dues vegades la projecció i a sortir corrents a comprar un amplificador i uns cables a un basar pakistanès de guàrdia, la primera sessió de Cinema sobre 2 rodes enregistrà un ple absolut. L’organització parlava de 100 assistents, la guàrdia urbana de 90. Així que ho deixarem en 95 éssers humans + 2 espectadors mecànics. 

La sala polivalent del CC El sortidor era plena com un ou

Jaime Nuñez (amb camisa blanca) i els germans Fité (gersei blau/vermell) presenten els respectius sota la silenciosa mirada d'una impecable SR

 

 

El debat inter-projecció va estar dirigit pel nostre amic, conseller i espectador habitual Manel Garriga. El periodista de Sabadell, amb l’ofici que el caracteritza mantingué el tremp viatger del capvespre mentre se solucionaven els problemes tècnics. Els 97 assistents vam gaudir d’allò més amb les peripècies de Jaime Núñez i dels Germans Fité (elegantment habillats amb uniforme familiar). 

Cadenes que es trenquen, soldadors que reparen xassís trencats, esquenes desllorigades, cansament, calor, electrònica traïda per la humitat acompanyaren els milers de quilòmetres de carretera i pista, i la diversitat paisatges, molts d’ells fabulosos. 

En Manel Garriga conversa amb els protagonistes dels documentals

 Per moments vam sentir-nos transportats a destins llunyans, mentre rebiem lliçons teòrico-pràctiques extraordinàriament útils de com carregar motos en camions de transports de pells,  o de com refrescar-nos en el desert sense haver de treure’ns la roba. I vam acabar convençuts de que la potència i cilindrada d'una moto no és un inconvenient quan es tenen ganes de viatjar, i que el límit el posa (deixant de banda l’economia) un mateix... i en alguns casos, les suspensions.

Gràcies un cop més a en Joan i en Jordi per cedir-nos les Yamaha SR i Derbi Terra en exposició, a en Xavi pel suport tècnic, a l'Oriol per les fotos i a tots els assistents que van gaudir del tinglado en conjunt.