Acabada la passejada visual pel mundial de 1974 de Le cheval de fer, José López Mateos 
“Lomat”, incombustible enginyer-tècnic-preparador, compartí amb tots nosaltres les múltiples aventures que ha viscut durant la seva dilatada vida esportiva i professional. Començà preparant i construint les motos amb les que corré a Marroc, Espanya i Europa, seguí com a director tècnic de la prestigiosa Autisa i continuà com a preparador free-lance a Lomat Systems, l’empresa que creà. Les explicacions amenes, planeres i tècnicament riques i concises van crear moments de veritable comunió
tècnico-motociclista. El polièster, la fibra de carboni, el fleix d’acer, el mecanitzat, els efectes psicotròpics del Tío Pepe ben fresc, els noios, el nikasil, el crom dur, l’oli de ricí i les pràctiques llimatòries van animar el vespre de dissabte durant més d’una hora, en un deba
t contemplat en silenci per una lluent Benelli Sei que defensava la filigrana mecànica dels sis en línea sobre la simplicitat del mono-2 temps. A les nou, per motius d’horari, la tertúlia es traslladà a la porta del Centre Cívic on ja de manera informal s’allargà fins quarts de deu.
Notable èxit de públic: uns 25’75 espectadors: 24 adults, un nen que podem comptar per 0.5 i un nadó (0,25) possiblement l’assistent més jove de tota la història del cicle).
I una crida de l’organització: algú té fotos de dissabte? Si és així, que les enviï si us plau a cinemasobreduesrodes@gmail.com.
La setmana vinent canviem radicalment d’estil i ens passem al cinema biker.
“Lomat”, incombustible enginyer-tècnic-preparador, compartí amb tots nosaltres les múltiples aventures que ha viscut durant la seva dilatada vida esportiva i professional. Començà preparant i construint les motos amb les que corré a Marroc, Espanya i Europa, seguí com a director tècnic de la prestigiosa Autisa i continuà com a preparador free-lance a Lomat Systems, l’empresa que creà. Les explicacions amenes, planeres i tècnicament riques i concises van crear moments de veritable comunió
tècnico-motociclista. El polièster, la fibra de carboni, el fleix d’acer, el mecanitzat, els efectes psicotròpics del Tío Pepe ben fresc, els noios, el nikasil, el crom dur, l’oli de ricí i les pràctiques llimatòries van animar el vespre de dissabte durant més d’una hora, en un deba
t contemplat en silenci per una lluent Benelli Sei que defensava la filigrana mecànica dels sis en línea sobre la simplicitat del mono-2 temps. A les nou, per motius d’horari, la tertúlia es traslladà a la porta del Centre Cívic on ja de manera informal s’allargà fins quarts de deu.Notable èxit de públic: uns 25’75 espectadors: 24 adults, un nen que podem comptar per 0.5 i un nadó (0,25) possiblement l’assistent més jove de tota la història del cicle).
I una crida de l’organització: algú té fotos de dissabte? Si és així, que les enviï si us plau a cinemasobreduesrodes@gmail.com.
La setmana vinent canviem radicalment d’estil i ens passem al cinema biker.
No hay comentarios:
Publicar un comentario