Fosa, composites, modelat... cap tècnica escapa a la càmera de arry Ruffell, amic de John Britten, espectador d'excepció de la seva aventura motòrico-esportiva.
Tot i que és en anglès estricte, assegurem que les imatges per sí soles valen la pena.
One man’s dream (The Britten bike story).
Director: Harry Ruffell
Intèrprets: John Britten, team Britten, i d’altres.
País: Nova Zelanda
Durada: 1h 34min
Any: 1995
Amic i testimoni d'excepció
Casualitats de la vida, John Britten, el dissenyador que va impressionar el món de les dues rodes a princip
is dels 90, tenia un amic íntim cineasta. Ja sigui per amistat, ja sigui per intuïció, Harry Ruffell (aquest era el nom del col•lega realitzador) va creure que les empreses a les que es dedicava el seu amic eren dignes de ser enregistrades. A consciència o no, estava elaborant un document únic (i possiblement que sense cap altre equivalent) sobre la gestació i vida esportiva d’una de les motos més admirades del món, la història d’un geni i un grup d’amics entusiastes que, unint esforç i passió, van escriure una nova versió de la llegenda de David contra Goliat.
is dels 90, tenia un amic íntim cineasta. Ja sigui per amistat, ja sigui per intuïció, Harry Ruffell (aquest era el nom del col•lega realitzador) va creure que les empreses a les que es dedicava el seu amic eren dignes de ser enregistrades. A consciència o no, estava elaborant un document únic (i possiblement que sense cap altre equivalent) sobre la gestació i vida esportiva d’una de les motos més admirades del món, la història d’un geni i un grup d’amics entusiastes que, unint esforç i passió, van escriure una nova versió de la llegenda de David contra Goliat.Geni de la mecànica
Abans de dissenyar la famosa V1000, John Britten (Christchurch, NZ, 1950
– 1995) ja comptava amb un currículum tècnic notable: el primer contacte amb la tècnica automotriu fou a través de la construcció d’un kart i la restauració, junt a un amic, d’una vella Indian Scout. Després van venir motos de competició amb base Ducati, i les Aero D-zero i Aero D-one. Amb aquest sòlid bagatge, Britten inicià el disseny de la V1000. L’ajut d’un grup de col•laboradors professionals i ben preparats, i el suport dels industrials del voltant que l’ajudaven a materialitzar les idees que brollaven del seu prolífic cervell foren claus en l’aventura enginyeril i esportiva del tècnic kiwi. Treballant en el garatge de casa seva (habitatge que ell mateix va dissenyar, fins a l’últim detall) va desenvolupar una màquina que revolucionà el món de les dues rodes, tant tècnicament com des del punt de vista del disseny. Demostrada la vàlua de les seves tesis, Britten va fabricar deu unitats de la V1000, que van vèncer repetidament en curses de Bott (Battle of the twins, curses per a motos de dos cilindres), van participar en el TT en dues ocasions i van batre diversos rècords mundials de velocitat. Un càncer estroncà la brillant carrera de Britten, que morí el 1995.
Abans de dissenyar la famosa V1000, John Britten (Christchurch, NZ, 1950
– 1995) ja comptava amb un currículum tècnic notable: el primer contacte amb la tècnica automotriu fou a través de la construcció d’un kart i la restauració, junt a un amic, d’una vella Indian Scout. Després van venir motos de competició amb base Ducati, i les Aero D-zero i Aero D-one. Amb aquest sòlid bagatge, Britten inicià el disseny de la V1000. L’ajut d’un grup de col•laboradors professionals i ben preparats, i el suport dels industrials del voltant que l’ajudaven a materialitzar les idees que brollaven del seu prolífic cervell foren claus en l’aventura enginyeril i esportiva del tècnic kiwi. Treballant en el garatge de casa seva (habitatge que ell mateix va dissenyar, fins a l’últim detall) va desenvolupar una màquina que revolucionà el món de les dues rodes, tant tècnicament com des del punt de vista del disseny. Demostrada la vàlua de les seves tesis, Britten va fabricar deu unitats de la V1000, que van vèncer repetidament en curses de Bott (Battle of the twins, curses per a motos de dos cilindres), van participar en el TT en dues ocasions i van batre diversos rècords mundials de velocitat. Un càncer estroncà la brillant carrera de Britten, que morí el 1995.La Britten V-1000
L’any 92 tots els aficionats a les motos parlaven d’una màquina re
volucionària dissenyada per un neozelandès. Blava i fúcsia, preciosa... i radicalment diferent! Cycle World la presentava com “The World’s most advanced motorcycle”, i possiblement la definició s’ajustava a la realitat.
La Britten V-1000 no té bastidor com a tal. El motor (un V-60 d’injecció) és l’estructura que suporta la majoria d’elements: basculant, suspensions i una petita estructura on es fixen dipòsit, radiador i carrosseria. Les suspensions són diferents a tot el que s’havia vist fins llavors (forquilla de tipus Hossack, amortidor posterior davant del motor), i el flux intern d’aire, perfectament estudiat, permet situar el radiador sota el seient. El particular “lay-out” i multitud d’elements de fibra de carboni (moltes fabricats pel mateix Britten) fan de la Britten V-1000 una màquina extraordinàriament estreta i lleugera que, segons deia el mateix Britten, “talla el vent, mentre la resta de motos l’han d’empènyer”.
Amb bieles de titani i pistons fabricats amb tecnologia de Fórmula 1, els 999cc de la V-1000 rendeixen 166 CV quan el cigonyal gira a 11.800 voltes. A diferència d’altres motos “alternatives”, com les Elf de De Cortanze o la Tesi de Martini, La Britten V-1000 fou possiblement la primera màquina realment diferent que resultà competitiva i capaç de guanyar curses amb regularitat.
La relació pes potència era escandalosa per a l’època: 166CV per empènyer tan sols 136 kgs, i la velocitat punta de 303 km/h.
Les 11 V1000 que es van fabricar (una sèrie de 10 màquines i el prototip original) quedaran per a la posteritat com una fita en el motociclisme mundial, fruit del somni d’un visionari.
L’any 92 tots els aficionats a les motos parlaven d’una màquina re
volucionària dissenyada per un neozelandès. Blava i fúcsia, preciosa... i radicalment diferent! Cycle World la presentava com “The World’s most advanced motorcycle”, i possiblement la definició s’ajustava a la realitat.La Britten V-1000 no té bastidor com a tal. El motor (un V-60 d’injecció) és l’estructura que suporta la majoria d’elements: basculant, suspensions i una petita estructura on es fixen dipòsit, radiador i carrosseria. Les suspensions són diferents a tot el que s’havia vist fins llavors (forquilla de tipus Hossack, amortidor posterior davant del motor), i el flux intern d’aire, perfectament estudiat, permet situar el radiador sota el seient. El particular “lay-out” i multitud d’elements de fibra de carboni (moltes fabricats pel mateix Britten) fan de la Britten V-1000 una màquina extraordinàriament estreta i lleugera que, segons deia el mateix Britten, “talla el vent, mentre la resta de motos l’han d’empènyer”.
Amb bieles de titani i pistons fabricats amb tecnologia de Fórmula 1, els 999cc de la V-1000 rendeixen 166 CV quan el cigonyal gira a 11.800 voltes. A diferència d’altres motos “alternatives”, com les Elf de De Cortanze o la Tesi de Martini, La Britten V-1000 fou possiblement la primera màquina realment diferent que resultà competitiva i capaç de guanyar curses amb regularitat.
La relació pes potència era escandalosa per a l’època: 166CV per empènyer tan sols 136 kgs, i la velocitat punta de 303 km/h.
Les 11 V1000 que es van fabricar (una sèrie de 10 màquines i el prototip original) quedaran per a la posteritat com una fita en el motociclisme mundial, fruit del somni d’un visionari.
No hay comentarios:
Publicar un comentario