domingo, 28 de octubre de 2012

Feina feta


Dissabte entre pols d’argila i rodes de tacs (i galetes i cava) vam enllestir la quarta edició del Cinema sobre dues rodes, que ja s’ha convertit en el cicle de cinema i motos amb més tradició del barri, possiblement de la ciutat i potser fins i tot del Principat.
No és la primera vegada que ens toca disputar-nos l’audiència amb el festival de Sitges i l’In-edit, però tot i la descomunal oferta audiovisual de la tardor un públic fidel i entusiasta ens ha seguit en les projeccions i ha participat animosament en les xerrades post-pel.lícules, convertint el cicle en un punt de trobada i d’intercanvi d’impressions motòriques.
L’audiència mitja ha estat de 24,3 assistents: 17  persones al passi de Morirás con el sol, 32 a Love, speed and loss i 24 a Dust to glory. Els assistents mecànics han estat menys que en els altres anys (tot i que igualment notables) i sumaven si fa o no fa moto i mitja: una Ducati Scrambler i un kit Lomat de potenciació adaptable a la Montesa Impala.

Entre les manifestacions del respectable n'hi ha de tots colors: la més sincera arribà d'un espectador de Cardona, que assegurà (no direm en quin dels tres passis) que "si la veig per la tele canvio de canal". Els gustos són variats, perquè minuts després un afeccionat al cinema motorista qualificava de "peliculón" la mateixa obra.
Cinema sobre dues rodes és un cicle senzill i sense pretensions però que mira de ser rigorós en la programació i preparació de les sessions, sempre en la mesura de les possibilitats. Això comporta treballar amb col.laboradors que desinteressadament ens ajuden a que tots plegats puguem gaudir de les projeccions, i als qui agraïm un ajut sense el qual seria impossible tirar endavant aquest tinglado.

CC. El Sortidor: Cessió de l’espai
Ajuntament de Barcelona/Districte Sants Montjuïc: Finançament
Suport intel·lectual en les presentacions: Manel Garriga
Suport moral i entrades 2x1: Museu de la Moto de Barcelona
Suport moral i presencial: Moto club Tortugas
Suport tècnicoesportiu: Lomat
Ducati Scrambler: Marc
Càtering: Millet&Contreras
Grapat dels 150  programes: Joan
Sonorització: Applehead-Drytown

L'any vinent intentarem tornar-hi. mirarem de deixar algun testimoni gràfic de les sessions, encara que siguin apunts amb aquarel.la, i prometem apuntar-nos a alguna xarxa social. Diuen els entesos que és la forma més moderna i eficaç de donar-nos a conèixer.

martes, 23 de octubre de 2012

La lírica dels cactus


L’organització de Cinema sobre dues rodes reconeixem que fa escassos deu dies no sabíem absolutament res de la Baja 1000. Bé, sabíem que existia un documental, anomenat Dust to glory, sobre aquesta popular cursa off-road.
Després de veure el documental de Dana Brown (condició imprescindible per preparar el programa de mà) no hem pogut fer-hi res: ens hem convertit al Bajisme integrista, i una esplanada desèrtica esquitxada de cactus creuada per una moto a tota velocitat ens sembla una de les estampes més estimulants del planeta, pura lírica motociclista.
Pols, pedres, punxes, metall, hidrocarburs, nit, dia… elements que combinats converteixen la Baja 1000 en una prova única que els participants defineixen com dura, romàntica, increïble, excitant, desafiant, meravellosa, mística…
Per als qui no puguin venir dissabte, un petit apunt per a il.lustrar-se (que esperem acabi de convèncer als indecisos) extret del programa de mà:


Recorregut de la SCORE Baja 2003
 La SCORE Baja 1000
Tot i que a Europa segueix sent desconeguda per molts afeccionats a les dues rodes, la Baja 1000 és la cursa americana d’off-road més popular. Es corre des de 1967 a la península de Baja Califorina (Mèxic), seguint un recorregut que pot ser point to point (tradicionalment d’Ensenada a La Paz, 1000 milles, 1600 Km), o en un circuit amb sortida i arribada a Ensenada (en aquest cas d’unes 830 milles, uns 1300 km). L’organització marca el temps màxim disponible per cobrir el recorregut, sempre per fora carretera tot i que compta amb petits trams d’enllaç per asfalt.
Un dels divertits Baja Bug
La prova Mexicana té l’origen en les 950 milles que el 22 de març de 1962 van cobrir Dave Ekins i Billy Robertson Jr. per posar a prova la fiabilitat de la Honda CL72 Scrambler. Van anar de Tijuana a La paz sense aturar-se en 39 hores i 52 minuts, i l’expectació despertada per la gesta va esperonar, anys més tard, Bruce Meyers a intentar superar la gesta. Al volant del seu buggy “Old Red”, Meyers i Ted Mangels escenificaren una lluita de les quatre rodes contra les dues i van rebaixar el temps d’Ekins en 5 hores l’abril de 1967. La sèrie de temptatives en millorar la marca va derivar en l’organització d’una prova, i el novembre de 1967 se celebrava la primera edició del que avui coneixem popularment com Baja 1000, anomenada llavors Mexican 1000 Rally, la primera competició oficial de Tijuana a La Paz.
Malcolm Smith en l'edició de 1971

A la Baja 1000 hi participen quantitat de vehicles diferents, agrupats per categories: des de lleugeres motos de 125 cc als caríssims i potents Thtopy Truck de preparació lliure, passant per quads o els incombustibles VW escarabat, que corren en una categoria pròpia que pràcticament no admet preparació.
Any rere any,  figures il·lustres de l’off road prenen part en la prova mexicana i contribueixen a incrementar-ne la popularitat, tot i que no sempre aconsegueixen afegir el seu nom al palmarès de la duríssima prova. Malcolm Smith, Steve Mcqueen, James Garner, James Nelson Roberts, Parnelly Jones o Ricky Johnson en són una mostra.”
In the night...










Us esperem el proper dissabte al CC El Sortidor (Pl. Del Sortidor, 12), a les 6 de la tarda.

Convidats (mecànics o no) i col·loqui en funció dels ànims del respectable.

jueves, 18 de octubre de 2012

Desde Nova Zelanda i en super 8




Formidable!
Love, speed and loss revela a Kim Newcombe com un gran desconegut del motociclisme esportiu, el gran absent de les enciclopèdies motòriques, un outsider admirable.
Aquest pilot nascut a Nelson (Nova Zelanda) no tan sols desenvolupà i posà a punt la König 500, convertint-la en una arma temible capç de vèncer les llavors intractables MV d’Agostini i Read. Fou també l’encarregat de pilotar-la, posar-la a punt i fer-ne el manteniment en l’aventura mundialista que el modest equip alemany König inicià el 1972 i que finalitzà tràgicament el 1973 a Silverstone.
Per fortuna dels afeccionats al cinema, Janeen, la inseparable companya de fatigues d’aquest neozelandès volador, adquirí una filmadora de súper 8 i filmà un material que passat pel sedàs cinematogràfic de Justin Pemberton s’ha convertit en la base d'un dels millors documentals dedicats al món de les dues rodes.

Kim, Janeen i Mark Newcombe
Tant és així, que per a que els assistents a la segona sessió de Cinema sobre dues rodes puguem gaudir-ne en completa comunió, els estudis de subtitulat Navarro del barceloní barri del Poble Nou han tingut la incommensurable generositat de col.laborar amb l’organització i subtitular cadascun dels 78 minuts que dura la cinta, convertint la sessió de dissabte en una oportunitat única, no tan sols per veure Love, speed and loss. També per entendre-la.
Feu cap el dissabte 20 i incrementeu la vostra cultura motociclista a cost zero!

miércoles, 10 de octubre de 2012

Dissabre 13, Cine biker, güey!

Dissabte il.luminarem la pantalla amb una de les mostres de cine biker més desconegudes de totes. I no ho diem perquè siguem uns grans entesos en el tema, sinó perquè hem suat tinta per aconseguir-ne una còpia, i perquè en els llibres especialitzats en el gènere no s'esmenta aquesta singular producció.


El cinema biker va ser molt popular durant els anys 60 i 70, i  Amèrica llatina no va mantenir-se al marge d’aquest corrent considerats per molts un gènere i que sol barrejar, motor, acció i lluita de classes. Morirás con el sol (motociclistas suicidas), una curiosa coproducció mexicano – costa-ricenca, n’és una mostra clara. Desconeixem si va arribar a estrenar-se a Espanya.

Darrere del suggerent i efectista Morirás con el sol (motociclistas suicidas) descobrim una pel·lícula de factura artesanal i baix pressupost sense més pretensions que entretenir fent ús d’un grapat de tòpics al voltant de la rivalitat entre les bandes dels Chamarras Rojas i els Chamarras Negras. Patilles, armilles, camises ajustades, colls eterns impecablement emmidonats, minifaldilles i ulleres descomunals. Cascs de purpurina decorats amb estels i pentinats impossibles, autèntiques escultures capil.lars executades per grans mestres de la laca
Bandes motoristes, curses, guateques, baralles i persecucions donen un aire westernià a aquesta producció rodada a Costa Rica i estrenada el 1973.











La projecció començarà a les 6. En acabat, farem la xerrada habitual, aquest cop (si es compleixen les previsions), amb aires centreamericans. I una convidada especial!